Anorèxia i Bulímia, líders en Trastorns Alimentaris

L’Anorèxia i la Bulímia són dos greus malalties, cada cop més conegudes a la nostra cultura, ja que el nombre de casos de persones que les pateixen augmenta considerablement cada any. Aquestes malalties són molt comunes a la població juvenil, de fet són la tercera malaltia crònica més freqüent a l’adolescència.

L’Anorèxia i la Bulímia pertanyen al grup de malalties mentals anomenades trastorns alimenticis. És freqüent que també les troben sota el rètol de TCA, que són les sigles de Trastorns de la Conducta Alimentària.

Aquests trastorns són psicològics, en realitat. El seu origen depèn d’un conjunt de causes, poden donar-se juntes o en poden aparèixer només algunes: parlem de dificultats emocionals, circumstàncies familiars complicades, problemes en les relacions amb els altres, patiment degut a pèrdues, relacions de parella conflictives, dificultats acadèmiques, por a créixer o a madurar, influència de l’obsessió per la primesa en la nostra cultura, pèrdua de valors humans i èmfasi en valors exclusivament materials.

Els mitjans de comunicació són àmpliament utilitzats pels adolescents, els quals passen moltes hores navegant per xarxes socials, veient vídeos musicals, sèries i tot tipus de pàgines d’internet. A més, en aquests formats apareix força publicitat amb imatges impactants. Les imatges destinades al públic juvenil són gairebé sempre cossos femenins, molts d’ells amb un pes baix i fins i tot, amb freqüència, per sota del límit necessari per a la salut. A més són imatges molt cuidades, on s’han camuflat o directament s’han esborrat totes les imperfeccions, i on els cossos estan tan retocats que no corresponen a la realitat. Això es projecta com el cos femení ideal i els adolescents es comparen amb aquests models de bellesa. Tampoc s’acostumen a fomentar altres aspectes de la persona, com el desenvolupar la intel·ligència, ajudar els altres o qualsevol tipus de valor ètic o personal. Hi ha un bombardeig incessant de continguts sempre relatius al cos, el qual a més ha de tenir una determinada forma.

En aquest video podem veure com amb els retocs adequats, es pot aconseguir uns cànons de bellesa inassolibles per la majoria.

Els nois reben també aquest model de bellesa femení i alguns tendeixen a rebutjar el pes normal en la dona, buscant siluetes cada cop més estilitzades i sent cada cop més exigents i perfeccionistes. També ells estan patint cada cop més TCA o Trastorns de la Conducta Alimentària, ja que el cos masculí que s’exhibeix als mitjans de comunicació és cada cop més perfeccionat. Als nois se’ls bombardeja amb models masculins que tenen un pes normal, però sempre amb un estil cuidat, actiu i esportista, amb el menor contingut de greix possible, i on els músculs apareixen molt destacats i definits. Una altra versió de model masculí cada cop més estesa és el cos amb un gran volum muscular. Com a conseqüència, a la nostra cultura cada cop hi ha més casos de Vigorèxia, un altre trastorn alimentari que consisteix en una obsessió per augmentar cada cop més volum muscular, ingerint molt pocs grups d’aliments, seguint dietes de gimnàs habitualment hiperproteiques, exercitant de forma compulsiva la musculatura i molts cops consumint productes tòxics per al organisme, tot per tal d’augmentar el volum muscular i reduir al màxim el nivell de greix corporal.

Anorèxia en els adolescents

Una de les malalties més comunes en l’adolescència és l’Anorèxia Nerviosa. Segons les estadístiques internacionals, està afectant ja per igual a nois que a noies, i s’han detectat ja en nens a partir dels vuit anys d’edat.

L’Anorèxia Nerviosa es caracteritza per un pànic intens a engreixar-se i una obsessió important per la primesa, a més de veure’s a un mateix més gras o més fofo, distorsionant força la imatge física d’un mateix. Per tot això, la persona intenta restringir al màxim les calories que consumeix diàriament. La majoria de les persones afectades per aquest problema acostumen a estar el més actives possible o fer algun tipus d’exercici, amb la finalitat de perdre pes a un ritme més accelerat i de no engreixar-se, ja que aquest es el seu major temor.

Trastorns Alimenticis

Foto by Charlotte Astrid in Flickr

Si a més utilitzen altres mètodes per a perdre pes, estem parlant d’un tipus d’Anorèxia anomenat Anorèxia Purgativa: els malalts que la pateixen utilitzen laxants, diürètics o diversos medicaments per aprimar-se. També poden arribar a vomitar ocasionalment. No s’ha de confondre amb la Bulímia, ja que qui pateixen Anorèxia Purgativa no acostumen a fer afartaments de menjar, és a dir, les seves ingestes acostumen a ser normals o més aviat menors del que seria normal. Malgrat ingerir poca quantitat d’aliment quotidianament, senten la imperiosa necessitat de purgar-se de diverses maneres, i molts d’ells també s’exerciten físicament o intenten estar el més actius que poden.

El principi d’una anorèxia pot detectar-se quan un adolescent comença a evitar determinats tipus de menjar, que acostumen a ser aliments amb greix, sucres o més calòrics en general. Altres símptomes són intentar menjar menys quantitats de menjar, menjar més lentament o dividir els aliments en trossets més petits, amb la fi d’allargar la ingesta i així ingerir-ne menys quantitat. Poden inventar excuses, com mal de panxa o d’altres malalties, per evitar ingestes o per reduir-ne la quantitat d’aliments que han de menjar. També mostren descontent amb certes parts del cos, es miren més freqüentment que abans al mirall i s’emproven la roba molts cops. Hi ha un intent, més evident o més camuflat, de baixar de talla.

Molts cops, en el grup d’amistats, hi ha persones amb Anorèxia o Bulímia, que “ajuden” l’adolescent a fer dietes “miraculoses”, ensenyant-lo trucs per baixar de pes i per aguantar la sensació de gana. Sobre tot, ensenyen formes d’enganyar pares i familiars, i així poder avançar en la pèrdua de pes sense que ningú ho detecti.

A internet hi ha unes pàgines que fomenten l’Anorèxia, anomenades pàgines Pro Ana, on s’idealitza l’Anorèxia i es donen tot tipus de consells malaltissos per ocultar les purgues i les restriccions i per seguir aprofundint en aquesta greu malaltia. En alguns països, aquestes pàgines s’han arribat a prohibir, si bé no és el cas del nostre país, on hi proliferen.

Aquí podràs llegir més informació sobre Ana i Mia.

Bulímia en els adolescents

La Bulímia Nerviosa s’assembla molt a l’Anorèxia Nerviosa, ja que també apareix l’enorme por a engreixar-se, l’extrema obsessió per aprimar-se i la distorsió corporal. A la Bulímia, a més, la persona realitza afartaments de menjar. Això vol dir que menja unes quantitats de menjar molt majors que les que menjarien la majoria de les persones en un determinat període de temps. De vegades l’afartament dura uns minuts, durant els quals s’ingereix gran quantitat de menjar, i en d’altres ocasions, dura una o dues hores, però sempre la quantitat de calories és molt elevada.

Models anorèxiques

Estereotips de bellesa que distorsionen la realitat de les adolescents

Aquests afartaments de menjar són deguts a problemes psicològics, a l’elevada ansietat i també a la gana que provoca la restricció d’aliments que s’autoimposen. Però després de fer l’afartament, la persona que pateix Bulímia se sent terriblement culpable per haver menjat i fa tot el possible per vomitar tot el menjar el més aviat possible.
És freqüent que es purguin amb exercici, diürètics, laxants o fàrmacs per aprimar-se, i també que vomitin tot tipus d’ingestes, siguin esmorzars, berenars, dinars o sopars, ja que hi ha una sensació de culpabilitat permanent quan es menja.

Per què els adolescents se senten culpables per menjar o fins i tot per tenir un pes normal i no estar extremadament prims?

En la nostra societat estan augmentant molt els problemes psicològics, hi ha un malestar degut a la crisi social, econòmica, de valors, de parella i de diversos tipus. Això produeix un increment dels problemes psicològics a la població, i que pateixen sobre tot els adolescents per estar en una etapa que ja, de per sí, produeix grans canvis físics i psicològics. A més, la nostra cultura occidental fa molt d’èmfasi en perseguir valors materials, i en especial en perfeccionar el cos, de múltiples formes. El greix corporal s’ha convertit en un enemic a reduir, i la grassor és el gran tabú dels nostres temps.

Si antigament era pecaminós ensenyar el cos, i es rebutjava l’exposició de cames, braços o abdomen, sobre tot en les dones, ara el gran pecat és el mostrar un excés de greix corporal o un pes que surti dels estrictes cànons de bellesa de la nostra societat.

Això genera culpa, rebuig i vergonya pel propi cos en els adolescents, els quals estan en una etapa on els canvis generen molta inseguretat i l’autoestima està més fràgil. Es comparen amb els models que veuen en els mitjans de comunicació i se senten lletjos, grassos i rebutjats, molts cops malgrat tenir un pes normal i ser persones belles interiorment i exterior.

Un exemple d’aquesta obsessió malaltissa pel cos i en concret, pel cos prim, la veiem en l’augment cada cop major del nombre de blogs que idealitzen els trastorns alimentaris. Els més tristament famosos són els blogs de l’Ana i la Mia. Els pro Ana, como ja hem dit, fomenten l’Anorèxia, i els pro Mia donen consells perquè la malaltia de la Bulímia avanci i el consolidi. Aquestes pàgines arriben a amenaçar amb tot tipus de mals els seus seguidors si “traeixen” la malaltia i es curen.

Solucions per a l’Anorèxia i la Bulímia

Els pares dels adolescents que pateixen Anorèxia i Bulímia es troben en una difícil situació. Veuen que els seus fills mostren símptomes d’una greu malaltia i a més han fet canvis en el seu caràcter, estan nerviosos, irritables i rebutgen tot tipus d’ajuda que la família vol proporcionar-los.

Hi ha solucions per a l’Anorèxia i la Bulímia. Les persones afectades sempre han de rebre un tractament adequat al nivell de gravetat que tenen, com succeeix en qualsevol malaltia. En tractar-se de trastorns amb una base psicològica, han de rebre un tractament en dispositius de salut mental especialitzats en aquest tipus de trastorns.

Alguns hospitals públics tenen unitats on es tracten aquests casos quan estan en un nivell de gravetat i urgència important, i on el tractament necessari és sobre tot la recuperació de pes i l’estabilització inicial de la persona.

Assegurança Escolar Anorexia i Bulimia

Assegurança Escolar Anorexia i Bulimia

Degut a que el nombre de malalts està augmentant de forma alarmant al nostre país, fa anys que s’ha posat en marxa el tractament en Hospital de Dia especialitzat en trastorns alimentaris. En alguns centres el tractament està cobert per l’assegurança escolar i és realment fàcil d’iniciar, un cop que s’ha avaluat el cas i es comprova que la persona pateix un trastorn alimentari con Anorèxia, Bulímia, Trastorn per Afartament o Trastorn Alimentari No Especificat.

En el cas dels menors d’edat, el procediment és encara més senzill, ja que els pares tenen la pàtria potestat i la responsabilitat d’aconseguir el tractament més adequat per a les malalties que els seus fills poden desenvolupar.

Consells per als Familiars de Persones que pateixen Anorèxia o Bulímia

El millor consell que es pot oferir a una persona amb un familiar que té algun problema d’aquest tipus, és actuar el més ràpidament possible. Sempre és millor prevenir que curar.
El més important és estar atents a qualsevol situació o fet que pugui indicar que el nostre ésser estimat està pendent del pes, de l’alimentació o del cos, en general. Aquests són els primers indicis. També suposen una alerta els canvis de caràcter, les dificultats emocionals.

Si detectem que el nostre familiar pot estar patint Anorèxia, Bulímia o també un Trastorn per Afartament o una Vigorèxia, el més important és sortir de dubtes i anar a un Centre especialitzat en trastorns alimentaris. Les primeres consultes acostumen a ser gratuïtes, i es pot avaluar què li succeeix a la persona i en quin nivell de gravetat està. També s’orienta sobre quin tipus de tractament o intervenció es pot realitzar i en quin lloc.

Aquestes malalties van en augment, però tenen tractament i solució. La curació és possible en la gran majoria del casos, si són tractats a temps. La millora i el poder curar-se depèn no només de la persona afectada, sinó també del recolzament i prevenció que poder fer-ne, sobre tot, els familiars.

Leave a reply