Símptomes per Prevenir l’Anorèxia Precoçment a l’Adolescència

L’anorèxia és un trastorn alimentari que comporta una important pèrdua de pes que suposa un greu risc per a la salut de la persona. El principal símptoma de l’anorèxia es caracteritza pel temor a augmentar de pes, per la qual cosa, la persona busca la manera de disminuir de pes, mitjançant dejunis i la reducció de la ingesta d’aliments; és de vital importància detectar aquests primers símptomes de forma precoç per reduir al màxim les conseqüències físic-psíquiques de l’anorèxia.

Primers símptomes de l’anorèxia

Hi ha casos en què les persones inicien el trastorn intentant perdre una mica de pes o volent fer exercici, aquest és un punt determinant per cronificació de l’anorèxia així com el d’altres trastorns alimentaris ja que els / les pacients comencen a rebre estímuls socials a manera de afalacs sobre la seva nova imatge, “que prim / a que estàs”, “! qui t’ha vist i qui et veu!”, “cada dia estàs més maca / o”, “Com ho has fet?”. També és molt important la millora inicial de l’autoestima, ja que algunes persones que en algun moment de la seva vida han pogut sentir que no complien amb els cànons estètics actuals, en començar a perdre pes se senten més acceptats socialment, més atractives / us i tenen una certa millora emocional al sentir-se més integrats en el grup. Això fa que aquesta sensació de certa eufòria es converteixi cada vegada més en una necessitat, fins al punt de poder arribar a ser addictiva, el que els porta a fer l’associació que quan més prima o prim estigui més èxit tindré i més feliç seré . El gran problema comença en creuar un punt de no retorn on el pacient entra en cert estat com de barrera emocional en la qual s’arriba a perdre el control de l’alimentació paral·lelament al de les seves emocions.

Primers símptomes de l’anorèxia

Les causes de l’anorèxia nerviosa solen ser diverses. Una de les principals és el culte al cos que avui dia se li dóna a tot el relacionat amb la imatge. Des de fa uns anys les models que surten als anuncis publicitaris són extremadament primes i aquesta primesa extrema representa un ideal del cos, que moltes vegades és un model a seguir principalment pel públic adolescent que acostuma a imitar i associar-lo amb l’èxit social.

Frases com “que prim / a que estàs”, “! Qui t’ha vist i qui et veu!”, “Cada dia estàs més maca / o”, “Com ho has fet?” Poden afavorir l’aparició de l’anorèxia.

Com podem detectar l’anorèxia

El primer que hem de tenir en compte per detectar un cas d’anorèxia de forma precoç, és que es tracta d’un trastorn que sol iniciar-se en l’adolescència, per la qual cosa és de gran importància la família per poder detectar qualsevol símptoma que ens truqui l’atenció, hem de saber també que al principi del trastorn és difícil adonar-se que la persona ho està patint, ja que ells mateixos s’encarreguen de normalitzar les seves conductes per a no ser descobert i així poder seguir fent una mala ingesta. La majoria dels adolescents acostumen a menjar sols, no té horaris establerts i no tenen una supervisió per part dels seus pares. Aquestes situacions fan augmentar la probabilitat de desenvolupar aquest trastorn. A més, és important que hi hagi una bona comunicació entre pares i fills, conèixer les seves preocupacions, gustos, cercles d’amics, etc. d’aquesta manera, amb el coneixement d’aquestes amistats podem detectar abans i prevenir l’anorèxia.

Hem d’estar alerta davant certs missatges repetitius com, “ja he sopat a casa d’una amiga!”, “¡He d’estudiar!”, “Això engreixa molt”, “Soparé a la meva habitació !,” avui estic inflada “.

Recordem alguns símptomes de l’anorèxia perquè ens puguin servir de guia a l’hora d’intentar detectar un possible inici del problema: pèrdua significativa de pes, obsessió i control de l’alimentació “Això engreixa molt”, pesar-se moltes vegades al dia, racionar els aliments i controlar totes les calories tenen, comparar la seva silueta amb la de les amigues constantment “clar, com tu tens els malucs estrets”. A nivell fisiològic, se’ls pot alterar la menstruació i fins i tot desaparèixer del tot (amenorrea). Estan més tristos i irritables, es tornen, més perfeccionistes i intenten evitar anar a esdeveniments socials on es serveixi menjar. També és molt important que els pares estiguin atents a certs missatges dels seus fills per exemple, “ja he sopat a casa d’una amiga!”, “¡He d’estudiar!”, “¡Soparé a la meva habitació!”, “Avui estic inflada “.

[su_note note_color=”#9af795″]Si tens algun dubte i t’agradaria saber si tens risc de patir anorèxia o un altre trastorn de l’alimentació, t’aconsellem que facis aquest test confidencial. Així podràs saber si seria bona idea visitar un especialista Sort![/su_note]

Pensem que una de les senyals més significatives a l’hora de detectar l’anorèxia és la falta de consciència de la malaltia per part de la persona que la pateix, ja que no veu la gravetat de la situació i tendeix de normalitzar un estil de vida que per a ella és saludable. Per tant la detecció precoç de l’anorèxia ens ajudarà a poder tractar la malaltia a temps i que els símptomes no siguin tan greus. No és el mateix fer una detecció de l’anorèxia al primer símptoma que quan la malaltia està ja instaurada i les seves manifestacions conductuals i emocionals poden ser algunes vegades ja irreversibles per a la salut de la persona.

Hem de tenir en compte que hi ha dos tipus d’anorèxia: La restrictiva on es baixa de pes mitjançant dietes o exercici físic intens i la bulímica o purgativa, on es recorre a les purgues encara que hagi ingerit poca quantitat d’aliment.

Malalties relacionades amb l’anorèxia

[su_note note_color=”#f6e1f8″]Bulímia: És un trastorn de la conducta alimentària, les persones que la pateixen es donen afartaments, és a dir, ingereixen grans quantitats de menjar en poc temps, són incapaços de controlar els impulsos que li porten a menjar molt, no poden aturar i poc després tenen un sentiment de culpa i vergonya que els fa provocar-se una purga, que pot ser en forma de vòmits autoinduïts o bé fent ús de diürètics o laxants per eliminar líquids i amb això pes). Aquests aliments solen ser dolços, gelats i ho fan d’amagat per no ser descoberts. Alguns dels símptomes més destacats sobre la bulímia són els afartaments d’aliments i repetició de cicles de sobre ingesta, utilització de laxants, baixa autoestima i baix autocontrol pel que els augmenta la impulsivitat, se senten tristos i alhora ansiosos, es tornen més solitaris, de vegades poden arribar a consumir drogues i alcohol, fins i tot poden començar a tornar-se ludòpates i fins i tot cleptòmans.

Trastorn per afartament: És un trastorn greu en què la persona ingereix amb freqüència grans quantitats de menjar i té la sensació que ha perdut el control durant el moment de la ingesta. A diferència de la bulímia, la persona que el pateix no busca contrarestar l’afartament vomitant o utilitzant laxants o diürètics. Els símptomes poden ser, una baixa autoestima, mengen grans quantitats de menjar i de forma molt ràpida, seguir menjant encara que se sentin plens, ho fan de forma solitària perquè no els vegin la quantitat de menjar de ingereixen, tenen una manca de control en el moment de menjar, aquest fet els fa sentir tristesa, depressió i fins i tot vergonya, hi ha canvis de pes i pèrdua del desig sexual.

TCANE: El trastorn de la Conducta No Especificat és el trastorn en el qual presenta símptomes dels trastorns alimentaris però no compleixen els criteris suficients per fer un diagnòstic o bé d’una anorèxia nerviosa o d’una bulímia nerviosa. Per tant, quan es pateix un TCANE la persona pot presentar símptomes similars a l’anorèxia o de la bulímia nerviosa, sense arribar a ser un quadre pròpiament dit. De tota manera, no per això aquest trastorn deixa de ser greu.

Entre els TCANE més coneguts podríem destacar la Vigorèxia i la Ortorèxia.[/su_note]

Prevenció de l’anorèxia

Després de fer un repàs pels principals trastorns alimentaris i els seus principals símptomes cal destacar la importància de prevenir els trastorns alimentaris com l’anorèxia ja que cada dia es diagnostiquen més casos, en els quals els adolescents i preadolescent tenen un altíssim percentatge de risc. L’anorèxia és una patologia que s’ha incrementat considerablement des de fa alguns anys. Concretament la meitat de la població espanyola presenta problemes i trastorns relacionats directament amb l’aparença, la nutrició i l’alimentació.

[su_note note_color=”#f6e1f8″]Com a consell final a pares i cuidadors de pacients amb anorèxia, hem d’avisar que ha una un gran nombre blogs i fòrums d’internet coneguts com Ana i Mia que fomenten aquesta malaltia entre els joves, donant-li consells perquè els seus conductes no siguin detectades pel seu entorn .[/su_note]