ANORÈXIA

Tratamiento anorexia Centro Cata Vilafranca, Barcelona

Anorèxia Nerviosa

L’anorèxia és un trastorn d’inici adolescent en la major part dels casos, que es manifesta bàsicament per un estat biològic de malnutrició deguda a la pèrdua de pes, per un temor a engreixar, distorsió de la imatge corporal o excessiva implicació en la imatge en general i negativa a augmentar de pes malgrat la progressiva disminució del mateix. Per tant, consisteix en una alteració greu de la percepció de la pròpia imatge, amb un temor morbós a l’obesitat, sent les principals característiques de l’anorèxia nerviosa: el rebuig de mantenir un pes corporal mínim, una por de guanyar pes i una alteració significativa de la percepció del cos. Normalment, les dones que pateixen d’anorèxia nerviosa, sofreixen a més, amenorrea (falta de regla) encara que hagin passat la menarquia (primera regla).

Que és l’Anorèxia i quines les seves causes

La seva causa és desconeguda, però hi ha una sèrie de factors causants de l’anorèxia que són una combinació d’elements biològics (predisposició genètica i biològica), psicològics (influències familiars i conflictes psíquics) i socials (influències i expectatives socials). La pèrdua de pes condueix a la malnutrició, que al seu torn contribueix als canvis físics i emocionals del pacient i perpetua el cercle viciós que se sintetitza en el model psicosocial de l’anorèxia nerviosa. La vulnerabilitat biològica de l’adolescència i els problemes familiars i socials, poden combinar-se amb un clima social determinat per originar la conducta alimentària típica de les persones que pateixen d’anorèxia nerviosa. La societat occidental, està molt influïda per la noció, que l’obesitat és insana i poc atractiva, mentre que es percep la primesa, com a una cosa desitjable. La majoria dels nens prepúbers ja tenen consciència d’aquesta actitud social, i es calcula que a prop del 50% de les nenes prepúbers, segueixen una dieta o adopten, mesures de control del seu propi pes.

A prop del 95% dels malalts són dones, la proporció respecte als homes, és de 9 dones per cada home. Afecta aproximadament 0’5% de noies adolescents i joves, i l’edat més freqüent en la qual normalment es presenta la malaltia és d’entre els 13 a 16 anys, encara que cada vegada més, es presenten nombrosos casos en edats inferiors. També es donen casos d’anorèxia en adults, per exemple a partir dels 35 anys.

Per tant, les persones que pateixen anorèxia nerviosa, desitgen estar més primes, senten una por intensa d’augmentar de pes o d’engreixar i estan excessivament preocupades per la seva silueta. Com a conseqüència d’això, presenten conductes anòmals davant de la dieta, el pes, el volum i la silueta corporal, ocasionant una greu alteració de la percepció de la imatge corporal, la qual cosa comporta que la persona pugui veure’s grassa o desproporcionada, davant d’un pes que està per sota del normal.

Generalment la pèrdua de pes s’aconsegueix mitjançant una disminució de la ingesta total d’aliments.Normalment, les persones que pateixen d’anorèxia comencen per excloure de la seva dieta tots els aliments amb alt contingut calòric, i la majoria acaben amb una dieta molt restringida, limitada a uns quants aliments. També existeixen altres formes de perdre pes, com la utilització de purgues, vòmits provocats o exercici físic excessiu.

Tratamiento anorexia Centro Cata Vilafranca, Barcelona
Tratamiento anorexia Centro Cata Vilafranca, Barcelona

Tipus d’anorèxia

Bàsicament podem diferenciar entre dos tipus de anorèxia:

  • Tipus Restrictiu: Es descriuen quadres clínics, en els que la pèrdua de pes s’aconsegueix amb dieta o exercici intens, per tant, els esmentats pacients no presenten episodis recurrents de sobreingesta o afartaments, ni de purgues. Per tant, la persona deixa de menjar bàsicament, sense recórrer a afartaments ni purgues (p.ex. no provocació del vòmit ni ús excessiu de laxants).

  • Tipus compulsiu / purgatiu: En el tipus compulsiu / purgatiu, trobem aquells pacients que recorren regularment a afartaments o purgues, encara que cal destacar, que alguns pacients que pertanyen a aquest subtipus d’anorèxia nerviosa, no presenten afartaments però si recorren a purgues, fins i tot després d’ingerir petites quantitats de menjar. (p.ex. provocació de vòmits, ús de laxants, diürètics o ènemes). L’esmentada anorèxia s’associa a una anorèxia restrictiva, la qual es produeix a continuació, i en general, com a conseqüència de la restricció alimentària, tanmateix, l’ordre invers també és possible.

Detecció precoç de l’anorèxia

Els primers senyals d’alerta que hem de tenir en compte davant una sospita d’anorèxia en una fills, alumnes, amics son les següents:

  • Incapacitat de menjar normal, amb desig de baixar de pes.

  • Preocupació obsessiva amb la imatge, el pes i el menjar.

  • Pèrdua de pes i de la menstruació.

  • Malalties, debilitat, malestar general.

  • Distorsió de la imatge corporal.

  • Canvi de caràcter, ansietat i depressió.
Tratamiento anorexia Centro Cata Vilafranca, Barcelona

Símptomes de l’anorèxia nerviosa

Els símptomes més comuns de l’anorèxia són:

  • Baix pes corporal, la persona malalta d’anorèxia, rebutja mantenir un pes corporal igual o per a sobre d’un mínim normal.

  • Pèrdua de pes igual o superior a un 15% del pes teòric. Hi ha una negativa a mantenir el pes corporal, ni el mínimament normal per a la seva edat. (p.ex: pèrdua de pes per mantenir-lo per sota del 85% de l’esperat per a la seva edat o no augmentar el pes corporal situat per sota del 85% de l’esperat).

  • Visió distorsionada del pes, mida o forma del seu propi cos; veures massa gras, fins i tot quan el pes està per sota del normal; dir que se sent obès, fins i tot quan s’està molt prim.

  • Por intensa de guanyar pes encara estant per sota d’un pes normal.

  • Por intensa de tornar-se obès, fins i tot quan la persona està perdent pes.

  • Excessiva activitat física per estimular la pèrdua de pes.

  • Negació de les sensacions de gana.

  • En les dones, absència o pèrdua de tres cicles menstruals consecutius, sense existir una altra causa. Es considera que una dona presenta amenorrea si els seus períodes únicament es donen després de l’administració d’hormones (ex. Estrògens).

  • Costums estranys en l’alimentació.

  • Preocupació per la preparació dels aliments.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies