La bulímia nerviosa, normalment anomenada bulímia, és un trastorn consistent bàsicament, en episodis d’ingestió alimentària desmesurada, que la persona du a terme amb la sensació clara de pèrdua de control (p.ej. sensació de no poder parar de menjar o no poder controlar el tipus o la quantitat de menjar que s’està ingerint) i acompanyada de comportaments compensatoris inapropiats recurrents, amb la finalitat d’evitar l’augment de pes, com són:
BULÍMIA
Bulímia nerviosa
- Vòmits provocats
- Mal ús de laxants, diürètics, ènemes o altres fàrmacs
- Dejuni
- Exercici excessiu
La preocupació per la silueta i el pes són semblants als observats en els pacients amb anorèxia nerviosa.
Els afartaments, es definirien o caracteritzarien, per la ingesta d’aliments, la quantitat de la qual és superior a la que normalment consumiria la majoria de persones, en el mateix període de temps i davant de les mateixes circumstàncies. Els esmentats aliments es consumirien en un període curt de temps (normalment menys de dues hores).
Tant els afartaments de menjar, com les conductes compensatòries inapropiades, es produeixen i tenen una mitjana d’almenys, dues vegades a la setmana durant un període de tres mesos, podent produir-se fins i tot, fins a diverses vegades al dia.
L’autoavaluació està exageradament influïda pel pes i la silueta corporals, la qual cosa influeix indegudament en l’autoestima, i el trastorn o alteració, no apareix exclusivament en el transcurs de l’anorèxia.
L’aparició d’una bulímia, sol anar precedida de períodes de restricció alimentària. En molts casos, l’antecedent més pròxim, és una anorèxia nerviosa restrictiva. Al voltant del 80% dels pacients, inicien el seu trastorn incorrent en afartaments, consegüents a la imperiosa necessitat de menjar que experimenten.
Tal necessitat consisteix en una sensació mixta de gana i desassossec intensos.
Tipus de bulímia
Existeixen dos subtipus de bulímia nerviosa:
-
Bulímia purgativa: regularment s’autoindueix el vòmit o fa mal ús de laxants, diürètics o ènemes, o altres purgants (medicaments que, a través dels seus efectes químics, serveixen per augmentar l’eliminació del contingut intestinal).
-
Bulímia no purgativa: utilitza altres conductes compensatòries inapropiades, com dejunar o realitzar exercici excessiu, en comptes d’adoptar comportaments purgants, per reduir l’absorció calòrica de quantitats excessives d’aliments, per part del cos.
Detecció precoç de la bulímia
- Preocupació constant i ansietat amb el menjar.
- Afartaments i conductes de compensació inapropiades.
- Sensació de pèrdua de control amb el menjar.
- Obsessió amb la imatge que condiciona la vida.
- Canvis d’humor, depressió i desmotivació.
- Sensació d’impulsivitat, de pèrdua de control i de desorientació vital.
Símptomes de la bulímia
Els símptomes més comuns de la bulímia són:
- Usualment un pes corporal baix o normal (la persona es veu grassa).
- Episodis recurrents d’afartaments de menjar (consum ràpid de quantitats excessives d’aliments en un període de temps relativament curt, sovint en secret), associats amb sentiments de por de no ser capaç de deixar de menjar durant els episodis d’afartaments.
- Autoprovocar-se el vòmit (normalment en secret).
- Exercici excessiu o dejunar.
- Costums o rituals alimentaris peculiars.
- Ús inadequat de laxants, diürètics, ènemes o altres purgants.
- Menstruacions irregulars o absència de menstruacions.
- Ansietat.
- Sentiments de descoratjament relacionats amb la insatisfacció amb si mateixos i amb l’aparença del seu cos.
- Depressió.
- Preocupació pels aliments, el pes i la forma del cos.
- Cicatrius a la part posterior dels dits a causa del procés d’autoprovocar-se el vòmit.
- Comportament obsessiu cap a les seves metes.
Els símptomes de la bulímia poden assemblar-se als d’altres condicions o problemes mèdics. Sempre consulti el metge del seu fill adolescent per obtenir un diagnòstic.