L’obesitat no és exclusiva de certs grups d’edat. Cada vegada és més freqüent en els nens, que adopten estils de vida molt sedentaris i mantenen una alimentació molt poc equilibrada, i això és un verdader problema, ja que en un gran percentatge de casos, el nen obès serà un adult obès, amb totes les seqüeles que l’obesitat comporta. El nostre país ha sofert grans canvis en les últimes dècades, que han repercutit dràsticament i directament, en la manera d’alimentar-se dels nostres ciutadans. Espanya ha experimentat el que es denomina una “transició nutricional”. Es tracta d’una seqüència de modificacions, tant quantitatives com qualitatives, en l’alimentació, relacionades amb canvis econòmics, socials, demogràfics i amb factors de salut.
A més de tot això, podem afegir, que amb freqüència l’acte de menjar, adquireix un valor i un sentit de gratificació emocional, per a la persona, independent de les necessitats calòriques que realment té. Associem de forma subliminar, menjar i beure, amb estats anímics positius i, per això, quan no ens sentim bé el compensem menjant o bevent més del compte, independentment que no tinguem gana, i en contra del nostre raciocini i la nostra salut. També el menjar, en molts casos, és utilitzat pels pares per premiar els seus fills.