ORTORÈXIA

Normalment, no solen substituir els aliments que rebutgen, per altres que puguin aportar-los els mateixos complements nutricionals, la qual cosa acaba ocasionant-los, diferents problemes de salut, com pot ser una anèmia, manques vitamíniques o d’oligoelements o, falta d’energia, desnutrició en general, etc., i fins i tot, pot causar una malaltia psiquiàtrica.

Però la seva obsessió per menjar sa, va més enllà i es preocupen fins i tot, per la forma de preparació del seu menjar, i els recipients en els quals els cuinen. Dediquen molt temps a la planificació dels menús, i a la preparació dels aliments. Cada petita transgressió alimentària, s’acompanya de sentiments de culpabilitat i frustració cada vegada més forts. Es rebutja tot allò que no és “natural”, la qual cosa influeix de manera molt negativa en la vida social de la persona. Menjar fora de casa, en un bar o restaurant, resulta impensable per a aquestes persones.

Les persones que pateixen d’ortorèxia, solen ser tan estrictes amb la seva dieta, que quan la incompleixen, se senten culpables i passen a castigar-se amb dietes i dejunis encara més rígids. Es tracta d’un trastorn poc estudiat, i en l’actualitat es defineix i treballa, com a un tipus peculiar del pensament i conducta, de la rigidesa de l’anorèxia nerviosa.

Per tant, l’ortorèxia és l’obsessió patològica pel menjar sa, fins a l’extrem que la nostra vida quotidiana es veu afectada per això. Aquí no se l’ha de confondre amb el simple fet que a una persona li agradi menjar sa, ja que en proporció major o menor, tots ens preocupem per menjar aliments sans, la qual cosa cal, tenir en compte, és que quan aquest comportament normal, passa a convertir-se en una obsessió que pugui comportar perills per a la salut de la persona, podem passar a qualificar-lo com a ortorèxia. Per tant, quan l’obsessió per “menjar sa” es porta a l’extrem, arriba un punt en el qual tot gira entorn del menjar, en controlar el que mengen, a imposar-se prohibicions i en el programar detalladament els dinars, per convertir-se en una prioritat per a ells i així poder sentir-se segurs, tranquils i amos de cada situació. En les persones que pateixen d’ortorpèxia, batega un desig de veure’s perfectes, una cosa que coincideix amb altres trastorns de la conducta alimentària tals com l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa.

Sol manifestar-se en persones amb comportaments obsessiu-compulsiu i predisposades genèticament a això. S’ha observat, també que molts pacients que han sofert d’anorèxia nerviosa, en recuperar-se opten per introduir en la seva dieta, només aliments d’origen natural, probiòtic, conreats ecològicament, sense greix o sense substàncies artificials que puguin causar-los algun dany. Per tant, sofreix aquesta malaltia, qui viu amb l’obsessió de seguir una dieta basada en menjar biològicament pur, transcorrent el dia a dia pensant a què menjar que s’ajusti a la seva dieta. Són estrictes i inflexibles en el seu compliment i sempre llegeixen les etiquetes dels productes que desitgen comprar, per si no s’ajusten a la seva dieta. Els grups més vulnerables són les noies joves i els qui practiquen esports com el culturisme i atletisme entre d’altres, doncs són molt sensibles al valor nutritiu dels aliments i a l’efecte que poden causar al seu cos.

Normalment, la prevalença d’ortorèxia és major en persones molt estrictes, controlades i exigents amb si mateixes i amb els altres. La seva personalitat sol ser extremista; tot o res. Les dones, els adolescents i qui es dediquen a esports tals com el culturisme o l’atletisme, són els grups més vulnerables, a causa que, en general, són molt sensibles davant el valor nutritiu dels aliments, i la seva repercussió sobre la figura o imatge corporal. Per tant, solen ser persones perfeccionistes, exigents amb elles mateixes, amb els altres i amb tot el que fan, i a més, compleixen rigorosament amb les seves obligacions i amb les normes i regles establertes, en qualsevol lloc.